El passat diumenge 7 de febrer es va clausurar la Setmana de Solidaritat amb la Núria Pórtulas, en motiu del tercer aniversari de la seva detenció. Durant tota la setmana van tenir lloc accions descentralitzades, com la Dinàmika karcerària a Kan Kolmo dimecres a la tarda, o la projecció “Presos de la democràcia” i posterior concert a Can Rusk el divendres al vespre. També se’n van desenvolupar a altres indrets de fora de Girona.
Dissabte es va celebrar un dinar solidari als Jardins de la Infància de Girona, on es va comptar amb l’assistència de més d’un centenar de persones. Havent dinat va tenir lloc una representació teatralmolt emotiva.
Seguidament l’activista social Gabriela Serra va conduir la taula rodona, on es va parlar sobre la repressió en diferents àmbits de lluita, posant de manifest així com aquesta afecta a tothom.
- La presidenta de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (Eva Fernández) va parlar de la repressió en l’àmbit veïnal i com els ha afectat l’ordenança del civisme creada per l’Ajuntament de Barcelona. Va alertar sobre l’ús actual que es fa del “pànic moral”, el que a partir d’un discurs negatiu de diversos col·lectius, se’ls criminalitza i se’ls invisibilitza.
- Un representant del Col·lectiu Antirepressiu de l’esquerra independentista Alerta Solidària (Martí Majoral) va parlar sobre la repressió que pateixen els moviments socials, i va enumerar estratègies com els encerclaments de manifestacions o el paper dels mitjans de comunicació, així com també va alertar de l’ús de les noves tecnologies com a eina de control. També va fer incís en la importància de reivindicar-nos com a lluites concretes, socials i polítiques, per evidenciar la repressió de la que aquests moviments en són objecte.
- De parlar de la repressió en l’àmbit laboral se’n va encarregar un representant dels Conductors d’Autobusos de Transports Metropolitans de Barcelona (Josep Garganté), que va fer un repàs de les diferents vies, emparades per les pròpies normatives laborals, que tenen les empreses per fer callar les veus discordants en aquest àmbit, animant a mobilitzar-se contra aquestes situacions.
- Una membre de l’Associació Papers i Drets per a Tothom (Norma Falconi) va parlar sobre la repressió afegida que pateixen el conjunt de les persones immigrades per aquest fet, i especialment les dones. Va apuntar que l’Estat construeix enemics potencials als que criminalitzar, posant com a exemple les persones immigrades. I va incidir en que s’han de buscar els punts conjunts de lluita entre tothom qui es mobilitza per fer un front comú, ja que les lluites per separat es debiliten.
- I finalment, per parlar sobre l’àmbit de defensa del territori dos representants de la Plataforma Popular contra el Pla Caufec van comentar les seves estratègies per afrontar la repressió que pateixen. Van donar importància en el fet d’intentar portar sempre el propi ritme de la lluita, i que aquest ritme no el marqui ni la repressió, ni la premsa. Van aportar el seu testimoni en l’estratègia de desobediència no violenta, i van fer incís en que per l’activisme, és important obrir-se per aconseguir una diversitat que se sumi i participi a la lluita.
Seguidament van intervenir les persones de la fila zero, on hi eren representats diferents casos actuals de repressió: el cas de l’Amadeu Caselles, els represaliats del 4F, el conegut cas de l’Escamot Dixan de comarques gironines, i també el cas de l’Alfonso, del cas cubotan, a qui recentment s’ha sabut que se li ha desestimat el recurs i per tant haurà d’ingressar a presó en els propers dies. Va tancar el torn d’intervencions l’advocat Benet Salellas, posant l’accent en que més enllà de la repressió, no s’han d’oblidar les diferents lluites que es duen a terme.
Diumenge al matí va tenir lloc la pintada de dos murals al Pont del Dimoni i al Passeig d’Olot de Girona. Al del Pont del Dimoni s’hi reivindica la llibertat de les persones preses, acompanyant-ho amb la frase “si creus que ets lliure, és que no has volat prou alt per tocar les reixes”; i al del Passeig d’Olot s’hi reprodueix el lema “l’únic terrorista, l’estat capitalista”, i també “les nostres idees, els vostres malsons”.
A la tarda del diumenge, la setmana es va clausurar amb la manifestació, amb molta presència policial, que va transcórrer pacíficament i sense incidents pel centre de la ciutat, durant la qual es van penjar diverses pancartes de solidaritat amb altres casos com el de l’Amadeu Casellas o el de l’Alfonso del cas del cubotan, i en contra de la repressió patida; així com es van cridar consignes en contra dels Mossos d’Esquadra, d’ICV, i reclamant la llibertat real de la Núria. La manifestació va acabar amb un breu repàs d’aquests tres anys, fent palès que el procés de la Núria és un procés polític, on no s’hi jutgen ni fets ni accions, sinó maneres de pensar, de fer i de viure; i on es va recordar que actualment s’està pendent de la resolució del recurs que es va presentar al Tribunal Suprem davant la sentència condemnatòria dictada per l’Audiència Nacional a l’estiu de 2009.
Des de l’Assemblea de Suport a la Núria Pórtulas es va tornar a reivindicar doncs l’absolució de la Núria, i l’assumpció de responsabilitats, així com la fi de la criminalització dels moviments socials i en concret de la solidaritat amb les persones preses, la fi de la incomunicació que suposen el FIES i les presons, l’abolició de la Llei Antiterrorista i de l’Audiència Nacional, i la fi de la impunitat de la que gaudeixen els poders polític, policial i judicial.
Assemblea de Suport a la Núria Pórtulas
Girona, 10 de febrer de 2010
www.elsud.org/nuria
