Aquest matí hem sabut la sentència dels dos companys que es van
encadenar en suport amb la Núria durant la setmana d'accions que va
tenir lloc el 2010 mentre es deliberava la llibertat de la Núria al
Tribunal Suprem. http://vimeo.com/57377928 (video acció)
Els dos membres de l'Assamblea de Suport a la Nuri han estat condemnats a 1 any i 4 mesos de presó per atemptat a l’autoritat, és a dir empentes ja que les agressions no han quedat demostrades i al pagament d’una multa de 2750 + 1800
per responsabilitat civil a dos agents. Les penes imposades fan
referència a l’encadenada realitzada pels dos companys a les portes de
la subdelegació del govern. Aquests fets s’emmarcaven durant la setmana
de lluita en la qual vam realitzar diverses accions de desobediència
civil com a mostra de suport durant la deliberació del recurs presentat
davant del Tribunal Suprem.
Us convoquem avui a:
- 16h Roda de Premsa. Jutjats de Girona
- 19h Manifestació. Davant la Generalitat (Giorna)
Cap condemna ens farà creure!
COMUNICAT DE L'ASSEMBLEA DE SUPORT
Fartes que la nostra solidaritat
acabi sent sentenciada i jutjada, fartes que l’autodefensa davant la policia
sigui criminalitzada.
A aquestes alçades i després de 5 anys de lluita seguim veient com la justícia
i el braç repressor de l’estat van agafats de la mà.
Avui hem sabut que dos membres de la
campanya de solidaritat amb Núria Pórtulas, han estat condemnats a 1 any i 4
mesos de presó per atemptat a
l’autoritat, és a dir empentes ja que les agressions no han quedat demostrades
i al pagament d’una multa de 2750 + 1800 per responsabilitat civil a dos agents.
Les penes imposades fan referència a l’encadenada realitzada pels dos companys
a les portes de la subdelegació del govern. Aquests fets s’emmarcaven durant la
setmana de lluita en la qual vam realitzar diverses accions de desobediència civil
(despenjar-se de diversos ponts de la ciutat, embidonar-se davant dels jutjats
o ocupar l’arbre de la plaça del Lleó) com a mostra de suport durant la
deliberació del recurs presentat davant del Tribunal Suprem.
En el judici es van presentar diverses proves visuals (vídeos i fotografies
de periodistes presents) on només quedava constància de les diferents carregues
i agressions exercides, per part dels antiavalots i agents de paisà, sobre els
dos encadenats un cop alliberats i la resta del grup. En aquest sentit les
úniques proves aportades per la policia eren les declaracions dels 10 Mossos
d’Esquadra, que acusaven els activistes d'agressions i lesions indemostrables, com
ho són lesions cervicals, a diferència dels traus i fortes contusions que
presentaven els membres del col·lectiu de suport.
Volem denunciar que les imputacions efectuades pels mossos d’esquadra no
són aleatòries, ja que de les diverses accions de desobediència civil durant
les dues setmanes de lluita aquestes han caigut curiosament contra dos dels
membres més actius i visibles de la campanya. Amb un objectiu clar: atemorir el
col·lectiu de suport per aturar les denúncies contra les polítiques repressives
de l'estat.
Per altre banda ens agradaria remarcar que un dels dos companys acusats per
aquesta sentència, te una sentència d’un any de presó per atemptat a l’autoritat, d’un judici on 4
policies estaven acusats de tortures i detenció il·legal i van quedar absolts
de tots els càrrecs actualment estem a l’espera del recurs al Tribunal Suprem.
Un d’aquests policies és el caporal
de la policia municipal de Girona Juan Carlos Gil Alpuente. Aquest agent al
llarg d’aquest any ja ha estat imputat per agressions i tortures dues vegades –de
les quals curiosament ha estat absolt- i actualment està pendent de comparèixer
a un judici com a responsable de la mort de Juan Carlos Torroija mentre estava detingut a comissaria.
És una evidència que les actuacions
abusives dels mossos d’esquadra no son fortuïtes, sinó que responen a una
estratègia més global i premeditada. Així ho proven les declaracions del
comissari Piqué, en el discurs del dia de les esquadres, on afirmava que aniran
“a per aquells” que vagin contra el model de societat actual i que “ho pagaran
car”.
Un altre exemple d'aquesta política
són les paraules de l’exconseller d’Interior Felip Puig quan afirma que “s’ha
d’acabar amb la impunitat” i que aniran “fins allà on permet la llei i una mica
més”. Política de tolerància zero que xoca amb els pactes judicials a alts càrrecs de CiU condemnats per corrupció o al doble
indult concedit als 4 mossos de les Corts condemnats per tortura, detenció
il·legal i lesions, entre tants altre exemples.
Per altra banda tampoc podem
oblidar el llançament de pilotes de goma que treuen ulls, el darrer a Ester
Quintana. Felip Puig i els seus esbirros han protagonitzat un espectacle esperpèntic
oferint, dia rere dia, una mentida
diferent en funció dels vídeos que anaven apareixent dels incidents ocorreguts
a la vaga general.
Aquesta estratègia de “a por ellos” que sense cap mena de pudor va etzibar
Piqué és l’estratègia que portem denunciant des de fa 5 anys: seguiments
absolutament visibles amb un objectiu
intimidatori, amenaces directes, agressions tant a membres de la
campanya com a familiars, falses denúncies i acusacions que ens ha portat a
diversos judicis per amagar les seves agressions.
Un altre exemple de contraacusacions i mentides, per tal de pressionar i
aprofitar la seva presumpció de veracitat que fa valer la seva paraula sobre la
de qualsevol altre, és la denuncia que han presentat els mossos contra 2 dels 5
membres de la PAH Girona que van
presentar denuncia anteriorment pels fets transcorreguts durant un desnonament
a l’abril a Salt, on els companys van ser fortament agredits arribant a trencar
el fèmur d’un d’ells. A l’igual que el nostre cas es evident que van cap a
aquelles cares més visibles per tal d’atemorir i fer callar a la resta de
companys.
Per tot això seguirem denunciant les agressions, les tortures, les persecucions
o els abusos politico-judicials que des del braç armat de l’estat apliquen de
manera sistemàtica contra aquells que molesten.
Només tenim una opció: fer front a les imposicions del
poder i a les seves defensores i no seguir
assegudes a la butaca essent espectadores de la situació.
La repressió no ens farà abaixar el cap
Seguirem lluitant!
