Dilluns passat, dia 4 de juny, la Núria tenia una segona vista davant el jutge Del Olmo de l’audiència nacional. Mentres la Núria era a dins, una trentena de persones es concentraven a fora per demanar la seva llibertat. Aquestes persones arribaven davant de l’audiència nacional sobre les 9 del mati, sense quasi temps de treure la primera pancarta, un quartet de policies nacionals van sortir a fer-los fora, justificant que no tenien permís per realitzar la manifestació.
Els concentrats van dividir-se en dos grups per tal de no arribar a les 20 persones per grup, el nombre mínim a partir del qual es considera concentració, i es van col•locar als dos costats de carrer davant de l’audiència. Al cap de pocs minuts va arribar una furgona d’antidisturbis de la policia nacional i van dividir-se entre els dos grups, van identificar a tothom que estava allà concentrat. Mentre encara tenien els dni’s van començar a ordenar a la gent que baixes cap avall, “en fila india y para la bandera”-van ser les paraules d’un policia fent referència a la bandera espanyola de 42 m2 que hi ha al final de l’avinguda de l’audiència. Sense donar temps a reaccionar als concentrats, van començar les empentes, patades i cops de puny per part de la policia als dos costats de carrer, per tal de que baixessin.
Diverses persones van rebre lesions, una fins i tot una va haver de ser atesa a l’hospital per ferides i contusions a una cama. No van parar fins que van tenir a tothom al final de l’avinguda, en un lloc on no hi havia ombra mentres ells vigilaven des de sota unes voltes. Al cap d’una estona, els concentrats van decidir anar a esperar a un parc proper, allà van passar tot el mati, sense fer res, sempre sota l’ull atent de la policia nacional, quatre agents d’uniforme i quatre de paisa. D’aquesta manera va anar transcorrent tot el mati fins que finalment l’advocat de la Núria va sortir a explicar com havia anat. L’advocat també va comentar que la Núria els havia vist des de dins el furgo quan va entrar a l’audiència i que estava molt relaxada i animada durant la vista.
La vista va durar 3 hores, degut a que al cap de dues s’havia borrat al gravació i havien hagut de tornar a començar. El fiscal va ser molt dur i se’l veia amb ganes d’acusar. Van estar parlant del tema de relació amb Itàlia, que va quedar bastant tancat, de les anotacions a la llibreta, dels estudis de química, dels fitxers de l’ordinador, de missatges del mòbil,... El jutge va estar escoltant atentament la Núria i se la va prendre seriosament. L’advocat no te una visió optimista ni pessimista de com va anar, podria ser qualsevol cosa, el menys probable es que s’arxivi el cas, però podria sortir en llibertat a l’espera de judici, amb fiança o sense, o continuar en presó preventiva fins el dia del judici. Depèn de l’informe del fiscal i de la sensatesa del jutge Del Olmo.
Els concentrats van dividir-se en dos grups per tal de no arribar a les 20 persones per grup, el nombre mínim a partir del qual es considera concentració, i es van col•locar als dos costats de carrer davant de l’audiència. Al cap de pocs minuts va arribar una furgona d’antidisturbis de la policia nacional i van dividir-se entre els dos grups, van identificar a tothom que estava allà concentrat. Mentre encara tenien els dni’s van començar a ordenar a la gent que baixes cap avall, “en fila india y para la bandera”-van ser les paraules d’un policia fent referència a la bandera espanyola de 42 m2 que hi ha al final de l’avinguda de l’audiència. Sense donar temps a reaccionar als concentrats, van començar les empentes, patades i cops de puny per part de la policia als dos costats de carrer, per tal de que baixessin.
Diverses persones van rebre lesions, una fins i tot una va haver de ser atesa a l’hospital per ferides i contusions a una cama. No van parar fins que van tenir a tothom al final de l’avinguda, en un lloc on no hi havia ombra mentres ells vigilaven des de sota unes voltes. Al cap d’una estona, els concentrats van decidir anar a esperar a un parc proper, allà van passar tot el mati, sense fer res, sempre sota l’ull atent de la policia nacional, quatre agents d’uniforme i quatre de paisa. D’aquesta manera va anar transcorrent tot el mati fins que finalment l’advocat de la Núria va sortir a explicar com havia anat. L’advocat també va comentar que la Núria els havia vist des de dins el furgo quan va entrar a l’audiència i que estava molt relaxada i animada durant la vista.
La vista va durar 3 hores, degut a que al cap de dues s’havia borrat al gravació i havien hagut de tornar a començar. El fiscal va ser molt dur i se’l veia amb ganes d’acusar. Van estar parlant del tema de relació amb Itàlia, que va quedar bastant tancat, de les anotacions a la llibreta, dels estudis de química, dels fitxers de l’ordinador, de missatges del mòbil,... El jutge va estar escoltant atentament la Núria i se la va prendre seriosament. L’advocat no te una visió optimista ni pessimista de com va anar, podria ser qualsevol cosa, el menys probable es que s’arxivi el cas, però podria sortir en llibertat a l’espera de judici, amb fiança o sense, o continuar en presó preventiva fins el dia del judici. Depèn de l’informe del fiscal i de la sensatesa del jutge Del Olmo.
