Dissabte 14 d’abril. S’acaba la manifestació. Som davant els jutjats. No hi ha hagut cap incident. La gent que quedem, uns pocs familiars i amics, ens anem acomiadant. Quatre noies parlem tranquil·lament damunt la cera. La furgoneta dels mossos vol sortir. El copilot ens diu de males maneres que ens apartem, el conductor comença a cridar. Sentim i veiem cops des de dins de la furgoneta, un familiar també pica amb la mà, i de cop i volta comencen a sortir mossos i a donar cops, piquen a l’oncle de la Núria, els seus fills reben empentes quan intenten protegir-lo, la seva tia rep cops de porra a les cames i cuixes i tiren per terra al pare de la Núria. Un moment de caos. Els mossos volen emportar-se a l’oncle per identificar-lo...(no el deixem sol) diuen que el tenen vigilat i no el deixaran marxar. Nosaltres demanem que s’identifiquin els mossos que "han fet la feina"...però, ves per on, aquest sí que han marxat. A casa nostra, d’això en diuen ser covard! Aquesta resposta tan violenta i desproporcionada per part dels mossos, no fa res més que verificar que han perdut els papers! Tot això passa després que des de fa dies s’està multant a companys de la Núria, s’està investigant i intimidant persones (intimidar vull dir que un jove penja un cartell del concert del dia 20 a Sarrià de Ter) i el posen dins d’una furgoneta i els fan despullar) Senyores i senyors polítics, no en tenen prou! No els fa vergonya! No ensinistrin només als seus mossos perquè actuïn, segur que poden ensenyar-los a parlar (vostès ho fan molt bé això de parlar per parlar!) Perquè qui representa que ens ha de protegir, ens agredeix, qui ha de governar ens ignora (aquesta vegada també són ordres de Madrid?), però no són els seus cops de porra el que ens fa mal, ni tant sols la seva incompetència. El que ens dol es que la Núria està tancada a la presó, però amb ella i som tots i no pararem fins que la Núria sigui lliure!
